• Imprimeix

Catalunya acollirà un total de 485 fires el 2019, xifra rècord dels darrers 10 anys

21/11/2018 12:11
dgc al congres de fires
·        La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha donat a conèixer avui les dades del nou Calendari Firal en l’acte inaugural de la 25è Congrés de Fires de Catalunya, que se celebra avui i demà a Tortosa.
 
·        Del total d’activitats firals previstes per 2019, 58 seran d’àmbit internacional i estatal i 427 d’àmbit català, comarcal o local. Per sectors, destaca que el 28,7% seran multisectorials, el 22,5% dedicades a l’alimentació, i el 15,9% seran fires d’artesania.
 
·        L’àmbit metropolità de Barcelona acollirà el major nombre de fires, 148 (el 30,5% del total); seguit de les comarques de Girona, amb 102 fires (21%); Catalunya Central, amb 83 fires (17,1%); les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, amb 79 fires (16,3%); Terres de l’Ebre, amb 38 fires (7,8% del total);  i Camp de Tarragona, amb 35 fires (el 7,2% del total).
 
 
Catalunya acollirà el 2019 un total de 485, xifra rècord pel que fa al nombre de fires celebrades en els últims 10 anys. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha avançat aquest matí les principals dades del nou calendari firal de Catalunya en l’acte inaugural del Congrés de Fires de Catalunya, que se celebra avui i demà a Tortosa.
 
El congrés que organitza la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) amb el suport de la Generalitat i que enguany celebra els seus vint-i-cinc anys, s’ha consolidat com l’esdeveniment de referència del món firal i  punt de trobada per a l’intercanvi de coneixement d’aquest sector.
 
En aquest sentit la directora Munsta Vilalta ha volgut ressaltar la importància de les fires, tant a nivell social com econòmic, que “ fa indispensable impulsar aquest congrés anual, una cita de referència per al debat i intercanvi d’experiències de les més de 400 fires que se celebren anualment a Catalunya”. La directora també ha volgut posar en valor la tasca de la FEFIC, i ha animat “ a totes les entitats que feu possible aquest congrés, any rere any, a seguir treballant pel món firal”. A més, ha destacat  que és “bo buscar aliances i col·laboracions entre entitats firals per optimitzar els recursos, i treballar per l’especialització, aprofitant les singularitats econòmiques que ofereix el territori i els municipis”. En l’acte, la directora Munsta Vilalta ha estat acompanyada del president de la FEFIC, Ramon Ferrando, i del regidor de Fires i Comerç de l'Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann.
 
 
El 2019, any rècord de celebració de fires a Catalunya
 
D’acord amb les dades facilitades pels diferents organitzadors firals, l’any 2019 es bat un rècord del nombre de fires, passant de les 439 que es van celebrar el 2009 ( 50 fires internacionals o estatals; 389 d’àmbit comarcal) a les 485 que tindran lloc el 2019 (58 seran d’àmbit internacional i estatal i 427 d’àmbit català, comarcal o local), xifra que suposa un increment del 10,5%. ( Adjuntem nota amb gràfic d’evolució)
 
A banda cal destacar la consolidació de la tendència creixent en els últims anys del nombre de fires celebrades anualment, durant el període 2014-2019, pràcticament no s’ha baixat de les 450 fires anuals.
 
Aquestes xifres, doncs, constaten que les fires són un instrument eficaç de promoció comercial, de gran impacte en el territori, i que consoliden Catalunya com un referent en el sector firal. En aquest sentit la directora general de Comerç, Munsta Vilalta, ha recordat “l’estudi econòmic realitzat per la Universitat Pompeu Fabra –UPF- per encàrrec de la Generalitat, que estima que les fires realitzades a Catalunya entre els anys 2015 i 2016 van tenir un impacte econòmic global de 3.509 milions d’euros i van generar 34 mil llocs de treball”.
 
Unes dades, ha ressaltat la directora Vilalta que “reflecteixen la importància que té el sector firal català i és per això que des la Generalitat es fa una aposta decidida i se’ls dona suport. El 2017, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), la Generalitat va destinar prop de 700 mil euros pel foment de la participació en fires d’empreses de comerç i del sector artesà, i enguany “es preveu que se superi”. A més ha destacat que des del Govern es vol que les fires progressin i es mantinguin en el temps, perquè “són una magnífica plataforma de negoci per a les empreses, fan la funció de tractores en l’engranatge econòmic dels diferents territoris i arrosseguen altres sectors econòmics fonamentals per al desenvolupament econòmic i social de les ciutats on se celebren”
 
Creixement d’un 34,8% de les fires internacionals i estatals el 2019
 
Respecte el 2018, es faran 27 fires més. L’increment es produeix tant a les fires d’àmbit català, comarcal i local (que passen de 415 a 427, un 2.89% més ), com a les fires internacionals i estatals ( un 34.8% més, passant de 43 a les 58 d’enguany). Respecte aquestes dades, recordar el fet que el número de fires de periodicitat pluriennal és major als anys senars que als parells: l’any 2018 es van celebrar 8, mentre que l’any 2019 està previst que se’n celebrin 12.
 
 
Fires estatals i internacionals de periodicitat pluriennal previstes per al 2019
 
Automobile Barcelona
biennal (senars)
Expo EcoSalut. Saló de la Salut i la Qualitat de Vida
biennal (senars)
Barcelona Building Construmat
biennal (senars)
ITMA, Saló Internacional de Maquinària Tèxtil
quadriennal
Exposólidos
biennal (senars)
Polusólidos
biennal (senars)
OralthBcn.
biennal (senars)
Smart Mobility World Congress
biennal (senars)
Piscina & Wellness Barcelona
biennal (senars)
Infarma. Saló de Medicaments i Parafarmàcia
biennal (senars)
Graphispag. Saló Internacional de les Indústries i Comunicacions Gràfiques
quadriennal
Municipàlia. Saló Internacional d'Equipaments Municipals
biennal (senars)
 
 
Per àmbit territorial, l’àmbit metropolità de Barcelona és el que acollirà el major nombre de fires, 148 (el 30,5% del total); seguit de la demarcació de Girona, amb 102 fires (21%); Catalunya Central, amb 83 fires (17,1%); la demarcació de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, amb 79 fires (16,3%); Terres de l’Ebre, amb 38 fires (7,8% del total); i Camp de Tarragona, amb 35 fires (el 7,2% del total).
 
Àmbit Territorial
Fires
%
Àmbit Metropolità
148
30,5%
Comarques Gironines
102
21,0%
Camp de Tarragona
35
7,2%
Terres de l'Ebre
38
7,8%
Ponent + Alt Pirineu i Aran
79
16,3%
Comarques Centrals
83
17,1%
Total de fires 2019
485
100,0%
 
 
Si bé se celebren fires al llarg de tot l’any —consolidant-se una tendència cap a la desestacionalització de l’activitat firal—, el major nombre es continua celebrant durant la primavera i la tardor. Destaquen especialment el mes d’octubre amb 97 fires (un 20%) i el mes de maig amb 71 (un 14,6% del total) seguit del mes de novembre amb 52 ( un 10,7%), i el mes d’abril amb 47 ( 9,7%).
 

 

Les fires multisectorials, de l’alimentació i les artesanes suposen 2/3 parts del total de les fires de 2019
 
Pel que fa als sectors, les fires multisectorials, amb un total de 139 activitats (el 28,7% del total) són les més nombroses. Les segueixen les fires dedicades a l’alimentació, amb 109 (el 22,5% del total) i les fires d’artesania que, en les seves dues variants (artesania/ceràmica i artesania artística i d’ofici) celebraran 77 fires (el 15,9% del total).
 
Després d’aquests 3 grans àmbits, se situa un grup de 5 sectors que celebren entre 15 i 25 fires anuals: automoció (5,2% del total); lleure, esport i turisme (4,7%); ramaderia, avicultura (3,9%); serveis personals (3,9%); i sanitat i medi ambient (3,1%).
 
D’altres sectors amb menor presència de fires són l’agricultura (10 fires); antiquaris i art (7 fires); construcció, habitatge i llar (7 fires); o la indústria, tecnologia industrial (6 fires). L’1’6% restant està repartit entre altres sectors.
 
Les fires multisectorials i del sector de l’alimentació continuen representant més de la meitat del total de les fires que es faran a Catalunya l’any 2019. Si afegim les fires d’artesania en les seves dues modalitats, tenim que aquests tres sectors suposen 2/3 parts del total de les fires previstes per a aquest 2019.
 
 
Fires per sectors 2019
NOMBRE
%
Agricultura, maquinària agrícola i jardineria
10
2,1%
Alimentació, vins, hoteleria i els seus equips
109
22,5%
Antiquaris, art
7
1,4%
Artesania, ceràmica
59
12,2%
Artesania artística i d'ofici
18
3,7%
Automoció i els seus equips
25
5,2%
Construcció, habitatge i llar
7
1,4%
Electrònica, noves tecnologies
3
0,6%
Equipaments municipals
1
0,2%
Indústria, tecnologia industrial
6
1,2%
Lleure, esport i turisme
23
4,7%
Llibres, paper i arts gràfiques
1
0,2%
Multisectorial
139
28,7%
Nàutica, pesca
3
0,6%
Ramaderia, avicultura
19
3,9%
Sanitat, medi ambient
15
3,1%
Serveis personals
19
3,9%
Serveis, diversos
17
3,5%
Tèxtil, pell, moda i complements
4
0,8%
Total
485
100,0%
 
 
Fires més antigues a Catalunya  
 
Segons les dades facilitades pels diferents organitzadors firals, es constata que Catalunya té una llarga i ferma tradició firal, algunes d’elles daten del segle XIII com la Fira de Sant Andreu d’Organyà, o bé la Fira de Sant Isidre a Torelló  i la de Sant Lluc a Olot, ambdues del segle XIV.D’altra banda, es té constància de 33 fires que se celebraven arreu de Catalunya i que daten de temps immemorials.
 
Ø  A Terres de l’Ebre, es té constància de Firamóra, a Móra d'Ebre que es va iniciar el 1333;  la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova data de l’any 1831, o bé Firabril. Fira de la Mel i l'Oli, celebrada a el Perelló des de 1882.
 
Ø  A Lleida, Alt Pirineu i Aran, la primera fira registrada és la Fira de Sant Bartomeu. Fira del Meló, el 1443 a Artesa de Segre; també es té constància de la Fira de Sant Isidre a Cervera, el 1943, i la  Fira Agrària de Sant Miquel. Saló Nacional de la Maquinària Agrícola. Fira Catalana de l'Agricultura i la Ramaderia a Lleida, el 1946.
 
Ø  A la Catalunya Central, la fira més antiga registrada és la Fira de Sant Isidre a Torelló del 1315; La Fira de Reis d’Igualada el 1373, i la Fira de Maig a Berga el 1574.
 
Ø  A les comarques de Girona, destaca la Fira de Sant Lluc a Olot que data de l’any 1315; la Fira Agrícola, Ramadera i Comercial de Sant Andreu de Torroella de Montgrí el 1393; o la Fira de la Santa Creu - Saló de l'Automòbil a Figueres del 1420.
 
Ø  Al camp de Tarragona, la fira més antiga amb data registrada és la Fira de Sant Jaume de Reus, el 1343; la Fira Agropecuària de Vila-rodona           del 1393; o la Fira de la Selva del Camp, el 1503.
 
Ø  A les comarques de Barcelona, es té constància de Fires i Festes de Maig o dels Enamorats de Vilafranca del Penedès, el 1528; la Fira del Gall també a Vilafranca del Penedès del 1664; i la Fira de la Candelera a Molins de Rei, el 1852.
 
El marc: 25è Congrés de Fires de Catalunya 2018 a Tortosa.
 
La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta ha presentat el calendari firal en el marc de la jornada inaugural de la 25a edició del Congrés de Fires de Catalunya que té lloc avui i demà al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa i que ha inaugurat aquest matí acompanyada de l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé i Pedrola, i del president de FEFIC, Ramon Ferrando.
 
La conferència inaugural anirà a càrrec del periodista Màrius Serra, qui amb el títol Firar-se, un verb reflexiu”, que aportarà la seva visió de les fires a través d’expressions lingüístiques del comerç.
 
Per la seva banda, la Federació d’Artesans d’Oficis de Catalunya (FAAOC) ha elaborat la “Guia de Bones pràctiques Fires Mercat Artesania”  que facilitarà als assistents i que vol facilitar instruments a administracions i organitzadors privats, per a la realització de Fires Mercats d’Artesania.
 
En el marc del congrés, demà la Generalitat farà el lliurament dels Premis a la Innovació de Fires de Catalunya i presentarà l’estudi sobre les Bones Fires elaborat per EADA.
El tancament d’aquesta 25è Congrés de Fires de Catalunya estarà presidit a les 13.30 hores pel Secretari d’Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer.
 
Els dos dies de congrés comptaran amb un programa de ponències i activitats al voltant del sector firal, i s’analitzaran els principals reptes de futur (programa aquí).