• Imprimeix

Nova Llei de Comerç, Serveis i Fires

14/09/2017 14:09

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes de juliol la nova Llei de Comerç, Serveis i Fires (Llei 18/2017, d’1 d’agost). La norma vol donar resposta a les següents necessitats: d’una banda, resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç; d’una altra, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució comercial i la prestació de serveis; establir mecanismes per fomentar la professionalització de l’activitat comercial i la prestació de serveis; i finalment, simplificar la regulació i reduir càrregues administratives.

La llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que es trobaven dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. La voluntat és que aquesta tasca de compilació i sistematització contribueixi a la millora de la seguretat jurídica dels operadors comercials.

D’altra banda, la nova ordenació millora la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l’actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Aquesta tasca d’optimització s’aprecia, per exemple, en la classificació de les activitats de promoció comercial. Per primer cop, es classifiquen les activitats de promoció en dues categories netament diferenciades: l’una recull les activitats promocionals amb finalitat extintiva  (Rebaixes, venda en liquidació, saldos, i venda d’excedents o outlets), i l’altra les activitats promocionals amb finalitat incentivadora (activitats promocionals de tot tipus entre les que hi figuren les vendes amb obsequi i les ofertes conjuntes). Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l’activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d’altres, la venda a pèrdua. 

 La llei també facilita el desenvolupament d’instruments destinats a fomentar la professionalització de l’activitat comercial i de la prestació de serveis, amb independència de la modalitat utilitzada. En aquest sentit, es preveu que l’exercici de l’activitat comercial necessàriament requereix uns coneixements mínims sobre la normativa aplicable, en concordança amb el lloc que ocupa la persona en l’empresa o pel que fa a la utilització de les llengües oficials a Catalunya en l’atenció al públic.

Les principals novetats de la Llei de Comerç, Serveis i Fires

  • Horaris Comercials: En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72 hores/setmana). Així mateix, tenint en compte la conciliació familiar, s’estableix les 22h com a hora màxima de tancament durant els mesos d’estiu -de juny a setembre- i les 21h per la resta de l’any- d’octubre a maig-. Val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments, que a més poden canviar fins a 2 dels 8 establerts a criteri de la Generalitat.

 

  • Municipi Turístic: Es concreta el concepte de municipi turístic. A més del supòsit general per afluència estacional de visitants,  es marquen cinc supòsits específics als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d’horaris comercials: que el municipi disposi d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d’àmbit nacional o internacional; que disposi d’una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; que el municipi tingui més de 100.000 habitants i  registri més de 600.000 pernoctacions; o d’una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l’any acreditats. D’altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic.

 

  • Rebaixes: en matèria de rebaixes, com a novetat, es deixa en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes. No obstant això, la llei continua recomanant realitzar les campanyes en les temporades habituals (hivern i estiu), com es ve realitzant tradicionalment aquest tipus de venda a Catalunya, i marca que anualment, abans del 30 de setembre, el Consell Assessor de la Generalitat en matèria de comerç serà l’ens responsable de recomanar les dates d’inici i de finalització de les temporades de l’any següent, atenent a les demandes del mateix sector. La llei continua regulant les condicions en què s’han fer les rebaixes (els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), i tampoc poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes).

 

  • Àrees de promoció econòmica urbana: es dóna especial rellevància a la possibilitat de crear entitats de col·laboració público-privada per al desenvolupament de plans estratègics dissenyats per a períodes determinats en àrees urbanes prèviament delimitades, fomentant la implantació i el desenvolupament d’àrees de promoció econòmica urbana. La normativa recull que en el termini de 18 mesos el Govern ha d’aprovar un marc regulador d’aquestes àrees per fer-ne possible la implantació. La nova llei, també recull el foment del model d’economia circular en l’activitat comercial.

 

  • Venda o oferiments de productes a domicili: en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels seus titulars o residents. En aquests casos, cal acreditar documentalment aquesta acceptació prèvia. En aquest sentit, la llei contempla la creació de fitxers comuns d’exclusió, on es poden inscriure les persones que no volen rebre ofertes de productes i serveis tant de forma presencial com per telèfon. Per altra banda (en aquest cas només és publicitat), les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent.

 

  • Zones de degustació: per primer cop, es regula la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una zona de degustació en el seu establiment. Sobre aquesta qüestió, i per tal de garantir la competència lleial amb els restaurants i bars, la llei marca un límit en l’espai dedicat a zona de degustació (33% del total de la superfície de venda de l’establiment, però en cap cas es podrà superar els 30m2). Alhora el titular de l’establiment haurà de disposar del carnet d’artesà alimentari o mestre artesà i comercialitzar productes propis o bé procedents d’una empresa artesanal alimentària. En aquest supòsit, la llei contempla que els ajuntaments, per mitjà d’ordenança municipal, podran modificar aquesta limitació en un 20% tant per incrementar-la o reduir-la, a excepció de Barcelona que es regularà segons el que estableix la seva Carta Municipal.