• Imprimeix

L'oferta comercial a Catalunya creix un 1,87% i se situa en més de 103.000 comerços, segons el Cens d'Establiments Comercials 2018

22/03/2018 14:03
El sec. d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, en la inauguracio de la jornada d'avui de la Setmana del Comerç

El sec. d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, en la inauguracio de la jornada d'avui de la Setmana del Comerç

 
  • Aquesta és una de les xifres del Cens d’Establiments Comercials 2018, que s’ha presentat en el marc de la jornada “Comerç, Territori i Vida Urbana” inaugurada aquest matí pel secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, dins la Setmana del Comerç que impulsa la Generalitat

 

  • El Cens d’Establiments Comercials és una eina estadística, elaborada per la Direcció General de Comerç i el Consell General de Cambres de Catalunya que permet disposar d’informació actualitzada de l’activitat comercial arreu del territori, a partir de les xifres estadístiques com el nombre d’establiments, la superfície de venda o l’oferta

 

 

  • Segons el Cens, actualment a Catalunya hi ha 103.214 establiments, amb una densitat comercial mitjana de 13,66 comerços/1.000 habitants. Així mateix, el Cens posa de manifest que la meitat dels comerços catalans tenen menys de 65 m2, i que 9 de cada 10 establiments estan situats dins la Trama Urbana Consolidada, tret característic del model comercial i de ciutat vigent a Catalunya
 
L’oferta comercial a Catalunya ha crescut un 1,87%  i se situa en més de 103.000 comerços, segons el Cens d’Establiments Comercials 2018, que s’ha presentat en el marc de la jornada “Comerç, Territori i Vida Urbana” inaugurada aquest matí pel secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, dins la 2a edició de la Setmana del Comerç.
 
El Cens d’Establiments Comercials és una eina estadística, elaborada per la Direcció General de Comerç i el Consell General de Cambres de Catalunya que permet disposar d’informació actualitzada de l’activitat comercial arreu del territori, a partir de les xifres estadístiques com el nombre d’establiments, la superfície de venda o l’oferta, amb l’objectiu de generar coneixement útil per a la presa de decisions, tant a les administracions, com a les entitats i associacions, a les empreses, i professionals del comerç.
 
El secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha destacat la rellevància del comerç a Catalunya, “com a sector econòmic, com a element vertebrador de les nostres ciutats, i més enllà d’això, com a quelcom que forma part del moll de l’ós de la nostra societat”. Aregio ha  assenyalat que “el Cens d’Establiments Comercials ens ajudarà a emprendre polítiques comercials que ajudin, sense anar contra el vent i adaptant-nos als canvis, a preservar l’essència del nostre model de comerç”.  
 
De la seva banda, la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha ressaltat que “al 2017, segons el Cens que actualitzem anualment, hem vist com el nombre d’establiments ha crescut i també el nombre d’empreses i això és una bona notícia perquè aquests increments esdevenen sempre després d’un creixement previ de vendes i d’ocupació al sector”. Així mateix, Vilalta ha apuntat que el creixement de l’oferta comercial ha anat acompanyat d’una redistribució: “si bé és cert que hi ha comarques on ha baixat el nombre d’establiment, la densitat comercial s’ha mantingut o fins i tot ha crescut”. D’altra banda, en relació als 98 municipis sense oferta comercial, la directora ha reconegut que “és una tendència que s’està donant entre municipis petits segons hem pogut constatar amb el Cens” i ha afegit que “aquesta informació és molt valuosa perquè ens permet detectar aquestes situacions  per emprendre polítiques públiques”.
 
La presentació s’ha fet en el marc de la sessió d’avui de les jornades Comerç Increïble, dedicada a “Comerç, Territori i Vida Urbana”; unes jornades de coneixement sobre el comerç, que s’estan celebrant al llarg d’aquesta setmana a l’Espai Endesa i que s’emmarquen dins la 2a edició Setmana de Comerç que organitza la Generalitat, a través del Departament d’Empresa i Coneixement, amb activitats arreu del territori. La presentació ha estat a càrrec de Joan Morera, de la Dir. Gral. De Comerç, i de Manel Amado, de la Cambra de Comerç de Sabadell.
 
La densitat comercial mitjana de Catalunya creix un 1,4%, i se situa en els és 13,66 establiments per cada 1.000 habitants al 2017
 
Segons el Cens, Catalunya compta amb 103.214 establiments (un 1,87% més que al 2016), amb una densitat comercial mitjana de 13,66 establiments/1.000 habitants (xifra que representa un augment del 1,4% respecte 2016). Tot i que en xifres absolutes la ciutat de Barcelona aglutina la major part dels establiments (27.155), és Granollers el municipi de més de 50.000 habitants amb una major densitat comercial, 18,17 establiments/1.000 habitants.
 
Rànquing de l’oferta comercial per a municipis de més de 50.000 hab.
 
Analitzat per ciutats, com al 2016, Granollers és la ciutat gran (de més de 50.000 habitants) amb una major densitat comercial (18,17 est./1000 hab.), seguit de Girona que consolida la segona posició amb 16,82 est./1000 habitants. Barcelona, tot i que en xifres absolutes és la ciutat amb més comerços, la seva densitat comercial està per sota de les dues anteriors, situant-se en 16,75 est./1000 hab., poc per sobre de la mitjana de Catalunya.
 
Municipi
Població 2017
Nombre establ.
Var. Establ.
2017/16
Densitat comercial (est/1000h)
Sup.
venda
Densitat comercial
(m2/1000 hab)
Sup.
mitjana
Granollers
60.695
1.103
2,22%
18,17
187.623
3.091
170
Girona
99.013
1.665
1,65%
16,82
267.657
2.703
161
Barcelona
1.620.809
27.155
3,87%
16,75
3.265.184
2.015
120
Manresa
75.152
1.208
2,03%
16,07
226.046
3.008
187
Lleida
137.327
2.188
-0,18%
15,93
356.440
2.596
163
Reus
103.123
1.631
-0,73%
15,82
273.666
2.654
168
Prat de Llobregat
63.897
940
1,73%
14,71
146.724
2.296
156
Mataró
126.127
1.854
3,17%
14,70
281.330
2.231
152
Vilanova i la Geltrú
66.077
942
3,74%
14,26
132.921
2.012
141
Tarragona
131.507
1.865
2,42%
14,18
320.351
2.436
172
Cornellà de Llobregat
86.610
1.178
1,29%
13,60
191.532
2.211
163
Mollet del Vallès
51.128
649
-1,07%
12,69
100.894
1.973
155
Sabadell
209.931
2.630
1,51%
12,53
431.770
2.057
164
Cerdanyola del Vallès
57.723
717
1,85%
12,42
76.490
1.325
107
Terrassa
216.428
2.649
0,88%
12,24
429.742
1.986
162
Hospitalet de Llobregat
257.349
3.077
2,40%
11,96
367.307
1.427
119
Sant Boi de Llobregat
82.142
966
2,55%
11,76
174.108
2.120
180
Sant Cugat del Vallès
89.516
1.024
7,34%
11,44
152.586
1.705
149
Castelldefels
65.954
753
2,73%
11,42
114.837
1.741
153
Viladecans
65.993
728
14,11%
11,03
107.211
1.625
147
Santa Coloma de Gramenet
117.597
1.292
3,11%
10,99
146.088
1.242
113
Badalona
215.848
2.276
0,53%
10,54
361.353
1.674
159
Rubí
75.568
766
2,82%
10,14
102.038
1.350
133
 
El Cens també revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial continuen sent, com al 2016,  la Jonquera (82,67 est./1.000 hab.) per la seva proximitat a la frontera; Bossòst (52,68 est./1.000 hab.), Castell-Platja d’Aro (34,83 est./1.000 hab.) pel seu component turístic –amb part dels establiments que estan donats d’alta però que en realitat tenen una obertura estacional–, Camprodon (33,88 est./1.000 hab.); i Sort (30,08 est./1.000 hab.), amb una gran centralitat en la seva àrea d’influència.
 
 
Evolució del nombre d'establiments per comarques
 
L’anàlisi de l’evolució del nombre d’establiments per comarques concentra a l’àrea metropolitana i a les comarques gironines els increments de l’oferta comercial. L’augment del nombre d’establiments a  comarques com el Garraf (amb un +4,51%), Baix Llobregat (+3,71%), i Barcelonès (+3,7%) contrasten amb la caiguda a comarques com el Pallars Sobirà (-21,43%), el Pallars Jussà (-10,04%) o la Cerdanya. No obstant això, aquests descensos es localitzen a comarques on s’hi troben municipis amb elevadíssima densitat comercial (com Sort, Camprodon, o Bossòst), fet que apunta més aviat a la racionalització que a pèrdua d’oferta.
 
Comarca
2016
2017
Var. 2017-16
Garraf
1.863
1.947
4,51%
Baix Llobregat
9.010
9.343
3,70%
Barcelonès
33.054
34.197
3,46%
Baix Penedès
1.155
1.194
3,38%
Gironès
2.533
2.611
3,08%
Pla de l'Estany
364
374
2,75%
Vallès Oriental
4.736
4.858
2,58%
Vallès Occidental
10.180
10.438
2,53%
Maresme
5.434
5.556
2,25%
Alt Camp
551
563
2,18%
Alt Penedès
1.259
1.282
1,83%
Osona
2.069
2.104
1,69%
Garrotxa
758
769
1,45%
Bages
2.398
2.424
1,08%
Pla d'Urgell
521
526
0,96%
Anoia
1.362
1.372
0,73%
Selva
2.269
2.282
0,57%
Baix Empordà
2.358
2.360
0,08%
Tarragonès
3.218
3.216
-0,06%
Baix Camp
2.639
2.627
-0,45%
Alt Empordà
2.626
2.600
-0,99%
Montsià
1.130
1.117
-1,15%
Berguedà
631
623
-1,27%
Conca de Barberà
275
271
-1,45%
Segrià
2.949
2.898
-1,73%
Urgell
573
561
-2,09%
Baix Ebre
1.265
1.233
-2,53%
Segarra
308
300
-2,60%
Ribera d'Ebre
351
341
-2,85%
Moianès
161
155
-3,73%
Alta Ribagorça
98
94
-4,08%
Aran
271
259
-4,43%
Noguera
575
547
-4,87%
Ripollès
438
415
-5,25%
Alt Urgell
328
309
-5,79%
Solsonès
229
213
-6,99%
Terra Alta
198
184
-7,07%
Garrigues
247
224
-9,31%
Priorat
145
131
-9,66%
Cerdanya
421
380
-9,74%
Pallars Jussà
229
206
-10,04%
Pallars Sobirà
140
110
-21,43%
 
 
La meitat dels comerços catalans no arriben als 65 m2 de superfície i 9 de cada 10 estan situats en trama urbana
 
El Cens apunta que la meitat dels comerços de Catalunya tenen menys de 65 m2 de superfície de venda i un de cada 4 no arriba als 34 m2. D’altra banda, el 93,1% dels establiments comercials catalans, i el 83,8% de la superfície de venda se situen dins de trama urbana consolidada, de manera que la immensa majoria de l’oferta comercial està integrada dins els nuclis urbans, un dels trets que identifica el model de comerç a Catalunya. La diferència entre els percentatges d’establiments i de superfície de venda dins la trama urbana s’explica perquè els establiments situats tripliquen la dimensió dels comerços de centre ciutat.
 
Oferta comercial per tipus d’activitat
 
Pel que fa al sector d’activitat, el Cens revela que el subsector de l’alimentació és el que té major pes a l’oferta comercial a Catalunya en nombre d’establiments, amb 33.656 comerços (32,6% del total). En segon lloc, se situen l’equipament de la persona, amb 18.862 establiments (amb el 18,2% del total) i en tercer lloc, l’equipament de la llar (que engloba productes de bricolatge, decoració, mobiliari, electrodomèstics i similar) amb 18.027 establiments (el 17,5%). De fet, aquest subsector ha crescut un 5,14% respecte 2016, un bon indicador per a un sector d’activitat comercial que va patir especialment la crisi i actualment s’està beneficiant de la recuperació del sector immobiliari.
 
 
Establiments
2016
Establiments
2017
 Var. 2017-16
Quotidià alimentari
34.574
33.656
-2,66%
Quotidià no alimentari
6.498
6.660
+2,49%
Equipament de la persona
18.501
18.862
+1,95%
Equipament de la llar
17.146
18.027
+5,14%
Automoció i carburants
7.959
7.142
-10,27%
Lleure i cultura
8.751
8.800
+0,56%
Comerç mixt
4.337
4.943
+13,97%
Altres
3.553
5.124
+44,22%
 TOTAL
101.319
103.214
+1,87€
 
 
Per contra, tot i que l’alimentació continua com a  principal sector d’activitat comercial, respecte 2016 s’aprecia una disminució del 2,66%, en benefici de comerços mixtos (que han pujat un 13,97%) i d’altres tipus d’establiments (que han augmentat un 44,22%). Aquesta evolució es pot atribuir a que molts comerços aposten per oferir una experiència de compra més complexa i completa, ja sigui combinant la venda de productes de diferents categories, la venda amb la restauració, o bé integrant altres serveis. El sector de l’automoció i els carburants ha experimentat en un any una caiguda del 10,27% en nombre d’establiments.
 
D’altra banda, la superfície mitjana de venda dels establiments per sectors és de 121 m2 per al sector alimentari, de 94 m2 pel sector quotidià no alimentari, 97 m2 pels establiments d’equipament de la persona, 172 m2 per l’equipament de la llar, 305 m2 pel sector de l’automoció i els carburants, 89 m2 pel lleure i la cultura, 362 m2 el comerç mixt, i 115 m2 de superfície mitjana als establiments comercials amb altres activitats.  
 
 
El Cens a l’abast de tothom: Servei de Consulta en línia del Cens d’Establiments Comercials
 
Els Cens d’Establiments Comercials de Catalunya permet disposar de dades com el nombre total d’establiments, la densitat comercial (en nombre d’establiments per cada 1.000 hab., i en m2 per cada 1.000 hab.), o la distribució de l’oferta comercial per sectors d’activitat. D’altra banda, aquest Cens retorna dades amb un elevat grau de detall de la distribució del comerç, ja que no només conté la informació agregada de tot Catalunya, sinó que permet desglossar dels indicadors fins a nivell municipal, i fins i tot a nivell de barri, retornant una “radiografia” molt acurada territorialment del context comercial.
 
Un any després de la posada en marxa del Cens, el Departament d’Empresa i Coneixement posa a disposició del gran públic aquesta eina estadística a través del Servei de consulta en línia del Cens d'establiments comercials de Catalunya (CECC) que permet analitzar amb detall les estadístiques agregades de l'oferta comercial al territori català.
 
A través de l’adreça https://censcomerc.empresa.gencat.cat es poden fer consultes sobre el Cens d’Establiments Comercials. En una primera fase, ja en marxa, dóna resposta a les consultes més importants tant des d’una òptica territorial –arribant al detall municipal– com pel que fa al repartiment per activitats econòmiques. En un futur es preveu ampliar les prestacions a nivell de barris i de mixt comercial dels municipis.
 
-----------------------------------------------------------------
 
Segueix-nos a les xarxes del Departament d’Empresa i Coneixement
 

A Twitter Empresa i Coneixement: @empresacat  

El sec. d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, en la inauguracio de la jornada d'avui de la Setmana del Comerç