El Govern actualitza la legislació sobre comerç per adaptar-la a la nova realitat del sector

• L’Executiu va aprovar els nous redactats de la Llei de Comerç, Serveis i Fires i del Decret Llei d’Ordenació d’Equipaments Comercials
• Contempla els canvis experimentats, principalment pel comerç en línia, amb l’objectiu final de protegir i impulsar el model comercial del país
• Municipis i petits establiments tindran més flexibilitat per ordenar el seu teixit comercial i decidir els seus emplaçaments

El Govern va aprovar els nous redactats per a la Llei 18/2017 de Comerç, Serveis i Fires i el Decret Llei 1/2009 d’Ordenació d’Equipaments Comercials. Aquestes modificacions actualitzen la legislació bàsica que regula el sector tot adaptant-la a una nova realitat, marcada pels canvis en les nostres societats tant a nivell d’hàbits de consum com de configuració dels municipis i les seves trames urbanes. Amb tot, l’objectiu final és protegir i impulsar un model comercial del país que es caracteritza per la convivència dels diferents operadors, l’equilibri territorial i el suport al comerç de proximitat.

En concret, els canvis de la Llei de Comerç sobretot introdueixen millores reguladores pel que fa a realitats que han aflorat i s’han consolidat gràcies a l’auge del comerç en línia. Així, el nou redactat:

• Defineix el concepte de botiga fosca i estableix les condicions operatives que ha de complir un establiment d’aquest tipus per ajustar-se al marc legal; així, aquests centres:

• Hauran de disposar d’una zona d’espera per als vehicles que realitzen les entregues de comandes.

• També hauran d’habilitar una zona d’estada per a les persones repartidores al seu interior.

• No podran repartir comandes al destinatari final entre les 11 de la nit i les 7 del matí, tret d’alimentació i gran consum.

• Obliga els operadors de comerç en línia a oferir punts de recollida i devolució propis o aliens en un radi màxim de 500 metres respecte al domicili privat o l’adreça que faciliti el client (amb l’excepció de productes d’alimentació i gran consum).

Cal subratllar, però, que en ambdós casos la normativa fixa el marc general. Això fa que els diferents ajuntaments tinguin marge per a ajustar els detalls a la realitat dels seus respectius municipis. Així, en el cas de les botigues fosques els consistoris poden determinar amb concreció la superfície que han de tenir les zones d’espera o estada (la llei només estableix un criteri de mínims), o poden reduir la franja horària de prohibició de repartiment. Pel que fa als punts de recollida i devolució, els governs municipals han de definir-ne els paràmetres de la seva localització, ja que el 500 metres són un màxim que es pot reduir.

Entre les demés novetats que introdueix el nou redactat de la llei també destaquen unes majors precisió i flexibilitat en qüestions molt concretes vinculades a les activitats promocionals, els productes excedents (com els que es comercialitzen en outlets), els horaris i els festius:

• Ja no es diferencia entre les accions enfocades a la promoció comercial i les relacionades amb la liquidació d’estocs, de manera que la normativa s’adapta a la desestacionalitat de les temporades i alta rotació d’estocs actual.

• Els productes es podran vendre com a excedent, amb preus rebaixats, un cop passin sis mesos des que es van incorporar a l’estoc (fins ara el mínim eren nou mesos).

• Els supòsit dels “tastos de nit” s’amplia: es podrà aplicar en zones d’àmplia afluència turística i el podran sol·licitar els mercats municipals o similars de manera individual.

• S’estén també als festius locals l’obligatorietat d’obrir en un dia festiu per evitar que s’encadenin dos o tres de consecutius, amb l’objectiu d’evitar el malbaratament alimentari i un possible desabastiment de la població.

Pel que fa al nou Decret d’Ordenació dels Equipaments Comercials, el nou redactat que va aprovar el Govern introdueix modificacions que, en essència, permeten una millor ordenació del comerç a nivell de municipi, en tant que dona més marge de maniobra als ajuntaments. Una major flexibilitat que busca, en definitiva, preservar un model català caracteritzat per l’equilibri entre les diferents ofertes comercials i una disposició coherent de les mateixes en el territori, sense descuidar en cap cas la protecció dels establiments petits i arrelats als entorns en què s’integren. Així, el nou Decret contempla que:

• Els municipis limítrofs es puguin posar d’acord per a conformar una trama urbana consolidada (TUC) supramunicipal i poder endreçar el seu teixit comercial de manera coordinada.

• La ubicació de comerços fora d’una trama urbana consolidada però tocant al seu límit, es pugui fer sense tantes limitacions (no haurà de ser parcel·la aïllada, l’accés enfocat a la TUC no caldrà que sigui el principal, la superfície construïda de l’establiment comercial ha de representar com a mínim un 51% de l’edificabilitat neta de la parcel·la). Així mateix els petits establiments comercials (fins a 800 metres quadrats) també es podran establir limítrofes amb la TUC, cosa que fins ara no es podia.

• Es puguin obrir petits establiments comercials allà on es vulgui a municipis de menys de 5.000 habitants sempre i quan l’ús comercial estigui degudament recollit en el planejament urbanístic.

• Els petits comerços d’alimentació amb un mínim del 25% de la seva superfície de venda dedicada a oferta de producció i/o producció i elaboració pròpia, també es puguin implantar en els àmbits contemplats pel planejament urbanístic de cada municipi.

Amb gairebé 71.000 empreses i prop de 87.000 establiments a tot el país, el comerç genera prop del 14% del PIB català i dona feina a 510.000 persones, dels quals 298.000 corresponen al comerç detallista i gairebé 212.000 corresponen al comerç a l’engròs.

El comerç català es troba en una dinàmica positiva tant en vendes com en ocupació: en el primer cas, l’any 2023 va tancar amb unes vendes un 7,8% superiors a 2022 (a preus constants, per tant, un cop descomptat l’efecte de la inflació); en el segon cas, el nombre de llocs de treball comptabilitzats el 4t trimestre de 2023 van ser un 3,45% superior al del mateix trimestre de 2022.